Poemes de Sisé

LA CLASSE La classe petita i acollidora. La classe amb un llimoner a la finestra. La classe amb persianes negres i trencades. La classe sense aixeta. La classe desordenada. La classe decorada. La classe amb soroll. La classe que recordo. La classe bonica. La classe única. La classe que m’agrada. Aquesta, és la meva classe. Marc Domingo Pérez BESTIES Els peixos Truita, llenguado, tauró Bacallà, lluç, salmó Besuc ,rap, sardina Els rèptils Gripau ,salamandra, dragó Cap-gros, granota ,escurçó Caiman, cocodril, tritó Sargantana, cobra, pitó Les aus Àguila, gavina, mussol Perdiu, periqito, rossinyol Cucut, oreneta, astrús Colom , òliba, i gamarús I els mamífers Coala, goril•la, isard Ase, camell ,jaguar Guineu, hipopòtam, lleó Cavall, cèrvol, liró No podríem ser animals! Sense deures! Sense mals! Tant insignificants Tant despreocupats Tant descansats... Maria Sabaté Gimeno BLANC PÀL•LID –NEGRE OBSCUR Entortolliga r- desentortolligar Dreta nord est- esquerra sud oest 2 4 6 8 - 6 8 4 2 Dia que vols gastar energia- Nit que et vols posar el llit Tardor d una intensa marronó Hivern al contrari de l infern Primavera que la sang altera I l estiu amb aquell caliu Calor: escalfor potent –Fred la gel.ló resistent Silenci penetrant- Ring- Ring soroll desconcertant Guerra batalladora- Pau relaxadora Acabar- començar- començar i definitivament acabar No m’ agrada el pebrot ! LA VIDA De la maternitat a la guarderia de la guarderia al parvulari del parvulari a la primària de la primària a la E.S.O de la E.S.O al batxillerat del batxillerat a la carrera de la carrera al ofici del ofici a la mort Reencarnar i tornar a començar No m’ agrada el pebrot ! EL SOL I LA LLUNA El sol i la lluna juguen a fet i amagar. Les estrelles els espien. Els planetes ballen al voltant del sol, I la lluna roda al voltant del món. El sol m’il•lumina La lluna amb fa somiar Quan surt el sol recordo moments alegres Quan surt la lluna moments tristos Monkey ELS RELLOTGES Tic, tac tic, tac, no paren de sonar. Tic, tac, tic, tac, ressonen dins del cap. Tic, tac, tic, tac, segur que no han sonat? Tic, tac, tic, tac, no puc mes, vull explotar Tic, tac, tic, tac, no em vull despertar! Tic, tac, tic, tac, ja s’han apagat Tic, tac, tic, tac, a tu t’han despertat? Maria Jiménez Blasco LA MANDARINA Sóc rodona, de color taronja. Sóc petitona. Sóc molt bona, te’m pots menjar i ja veuràs quin gust que fa. Monkey YO TENGO UNA AMIGA Yo tengo una amiga, una amiga verdadera, una amiga muy sincera, una amiga muy amiga. Una amiga que siempre está conmigo, una amiga que juega, una amiga que me ayuda, eso es tener un a amiga verdadera y una amiga muy sincera. Maritza Yumbla Calle L’AMOR Nessesita ajuda. És bonica. Està trista, perquè em mira a la cara i em rebutja la mirada? Què li pasa? Necessita companyia necessita amor Marc Ventura Bascuas NO HO ENTENC Qui sóc, on sóc sóc lleig, sóc guapo tinc nòvia, no en tinc vaig a l’escola, no hi vaig tinc pares, no en tinc sóc alt, sóc petit. En quin món estic? Mart?, Plutò, no ho entenc no conexó res soc un desastre. Visca el Barça EL GRAN SECRET Tinc una por de parlar, i una tristor que no puc ofegar. El vent s’ho emporta tot. Em quedo sola. Camino poc a poc, a poc, trista i desconsolada, mirant el cel ennegrit, i escàs d’estels. Dins meu hi ha una esperança, que mai arriba a ser real. La boira m’amaga la manera de escapar. El cotó blanc es repenja sobre el meu cap, i em tapa glaçant-me sota la fredor. La brillantor de la lluna il•lumina els núvols blancs estirat en la terra i en la nit. I aquest és el gran secret, que ningú sabrà, més, que tu, si te’n adones, i jo que l’he escrit. Dani Canyelles LA MEVA CASA Per la meva casa cada dia s’hi pasa. A la meva casa no hi ha cap ase. La meva casa te una canasta. La meva casa... Nil Estany.Banegas. LA MEVA GATA La meva gata li agrada... jugar amb un fil encara que sigui fràgil. D’un cinquè pis es va tirar No es va matar i només una pota es va trencar. N.E.B EL GOS El gos gros El gos petit El gos penós El gos escarransit Un gos amb taques Un gos de color blanc Un gos amb set Un gos mullat Un gos enamorat U gos enfadat Un gos normal I un gos genial! Ignasi Tapias Hosta ELS MEUS AMICS Els meus amics són com el meu coixí. Que cada dia estan amb mi. Quan juguem sempre estem contents. I quan marquem gols ens felicitem. A classe estudiem i treballem. A vegades ens cansem, i també ens ajuden. júnior Hernández Cerna LA NATURA Plantes, flors i humitat. Alegria, foscor i serenitat. Paisatges, pluges i olors. Ocells que canten, Esquirols que salten. Al voltant de la natura Em sento segura. Els sorolls s’han acabat I ha regnat la tranquil•litat. Adriana Alsina Rull LA POESIA Quan començo una poesia, no se com continuar perquè tinc ganes de poder-la acabar. M’equivoco, faig faltes d’ortografia sort que no en tinc que fer una cada dia. No tinc mes idees per escriure però la vull acabar ja Per quan arribi els jocs florals poder-la presentar. Teclat espatllat EL MEU GAT Tinc un gat negre amb ulls verds, ulls verds i negre. Cua petita, cos gran, cos gran, cua petita. Potes curtes, dits minuscúsculs, dits minúsculs, potes curtes. En fi, així és el meu gat, estirat i arronsat!!!!!!!!!! Carlos Arguiñano ESTIC ENAMORAT No puc dormir, estic enamorat. No puc estudiar, estic enamorat. No faig els deures, estic enamorat. Em surten poesies només bufant, estic enamorat. Només penso en ella, estic enamorat. No sé què faré!!!!! Ja m’ho temia: estic enamorat!!!!! Dani Tornos Rodríguez Tinc els peus encadenats, em sento impotent, em sento incapaç de moure el meu cos, sento una cremor per dins, tinc llamps i trons dins l’estómac. Tots estem igual , aterrats de por. Per a ells som només titelles però això s’ha acabat, el meu poble i jo. Tard o d’hora explotarem. Tard o d’hora ressucitarem. Tard o d’hora tornarem a vènçer. David Cons Paris IDEES No sé que fer, Que pensar, necessito una idea per escriure per expressar i crear. Ja sé! Faré... Començaré per fer punta al llapis em concentraré... i una poesia en aquest paper escriuré. Eva Serrano Canudas TRISTESA Aquest matí m’he despertat em sentia sola, abandonada menyspreada i no se ben bé perquè, però he plorat. Estava incòmode, estranyada i perduda. He sortit al carrer. La gent em mirava amb aquells ulls que m’amagaven, em cobrien alguna cosa que no em volien dir. Em sentia avergonyida. Però de cop m’he despertat. Era un somni o la realitat? Eva Serrano Canudas NO HO ENTENC Darrera la finestra veig, què veig? Veig que plou. Plou molt. Tot de gotes que cauen, La gent que deixa el carrer, solitari. Les llums s’apaguen. Veig la poma la que ha caigut de l’arbre. La vull, vull poder aconseguir-la, però em fa por, per que al sortir no pugui tornar, por de perdre’m envoltat de llàgrimes que cauen sense control,. Elles no tenen fi, no s’acaben mai, no ho entenc. Eva Serrano Canudasl QUÈ EM PASSA Quan engego el botó de l’ordinador penso en els meus amics per parlar amb ells . No em diuen res. Estic trist perquè quasi no tinc amics. Els que tinc estan malalts. Estic sol però no sol del tot, perquè el cor em diu que no em rendeixi. M’alço i m’alegro i començo a córrer. Estic content perquè jo mai em rendeixo. Francesc Palau Armengol LA CAIXA La caixa és bonica. És de color marró. A dins hi ha una mica de caramel i bombó. No tinc pas cap gana. Serà per aquell senyor. Pipi Lanstrum LA POESIA La poesia es bonica Cada vegada que l’escric Estic feliç, estic alegre, jugo I no paro de jugar però quan No amb triant me a quedat aixafat Pipi Lanstrum LA PARET - Paret , perquè no em deixes passar? - Perquè l’enginyer no m’ha deixat caminar. - Enginyer, perquè l’has hagut de empresonar? - Perquè parets sòlides hem hagut de necessitar. - Qui necessita parets sòlides? - L’humà. - He sigut jo? Bartomeu Viladevall LA BARCA Els meus ulls s’han fixat en una barca de paper. Li dic que vingui però no vol. L’intento arrossegar però ella no es deixa. El límit de la meva esperança s’ha acabat. Me’n vaig. Els dies passen com estels cauen en la nit. Tinc un neguit que no em deixa dormir. Hi torno. La barca encara hi és. Però ara si que puc agafar-la. Allargo la mà a poc a poc perquè no s’espanti. L’acaricio. Però una onada me la rapta. Ara si que s’ha acabat. Bartomeu Viladevall EL CIRERER Caminant per la plana He vist un cirerer. Els cabells em tapaven la cara amb un vent lleuger. Era petit, no tenia ni una fulla. Les flors amb el vent li relliscaven dels braços suaument. Jo em preguntava si cireres vermelles en faria en aquell paisatge sec i planer. Jo pensava en les cireres i en el bon temps vinent. Boles de foc que brillen amb la llum de ponent seductores per fora i per dins consistents. Penjades me les imagino i amb delit espero que arribi l’estiu per veure el cirerer d’un vermell viu. Helena Calafell Muñoz-Castanyer BALLARINA Esquena recta, cap ben alt, Braços en preparació i comencem: Baixem, pugem, Saltem, mitja volta, Port de bras davant, Cambré tendu a la segona i ... Baixem, pugem, Saltem, mitja volta, Port de bras davant, Cambré, tendu a la cinquena i ... Baixem, pugem, Saltem, mitja volta, Port de bras davant, Cambré, tendu Relevé, sotenu Afluixar uffffff Bartomeu Viladevall LA NOSTRA CLASSE La nostra classe és petita però acollidora i nosaltres l’omplim amb estudis i una mica de xerinola. La nostra classe és colorida i amb moltes coses, per això ens surten excel•lents i moltes coses més. La nostra classe té un rellotge al costat de la porta que sempre va a l’hora i que ens diu quin temps tenim per entrar i sortir. La nostra classe té una pissarra verda que va malament però que ens l’estimem . La nostra classe és 6è. Ja som grans i l’haurem d’abandonar, però l’últim any dins la nostra classe crec que mai el podrem oblidar. Giuliana Alciaturi Xaubet QUÈ VULL SER? Vull ser astronauta, i amb el meu coet, anar volant, volant, volant, i perdre’m en l’univers. Anar a la lluna, tornar a la terra. Fer mil i un viatges, acompanyada de planetes i estrelles. Poder anar a Júpiter, a Saturn a Venus i a Mart. Anar un dia a la constel•lació d’Orió, i un altre a la de l’Ossa Major. Però al final, tants viatges, tants viatges, potser m’avorriria massa. Què puc ser? Ja ho sé! Seré submarinista! nedaré i nedaré nit i dia. Veuré peixos de tots colors, estrelles de mar, cargols i potser eriçons. Però llavors, de seguida l’oxigen perdria, i de tant pujar a la superfície m’afartaria. Ja no sé quin ofici fer! Advocada no m’agradaria, i fent de paleta m’avorriria. Policia em cansaria, i d’infermera, tants malalts i tantes urgències als llocs no arribaria. Quin ofici puc fer? No ho sé, ja m’ho pensaré. No a la contaminació. PERQUÈ? Perquè ploro, si les llàgrimes puc retenir? Perquè crido, si ningú em pot sentir? Perquè estic trista, al contrari de tothom? Perquè m’ha creat així el món? Perquè guerres, i perquè por? Perquè enemics i perquè dolor? Perquè blanc, si tot és negre? Perquè tristor, si tot està alegre? Perquè? Itziar Bossa Mompín LA FLOR. Les teves llàgrimes van caient, quan arriba l'hivern. Et diuen que has de morir, et quedes callada, no saps que dir. Arriba l'hivern, i sota una capa de glaç et quedes enterrada. Et passes l'hivern avorrida, mentre la terra t'abriga. Al cap d'un temps........ arriba la primavera. Però no saps si estar trista o contenta. Trista, perquè no tornaràs a florir, contenta, perquè una nova vida, a una altra flor regales. No a la contaminació Asseguda a la platja, es pon el sol, i la mar està en calma. La pau i la tranquil•litat s’apoderen de mi, no vull parlar, no tinc res a dir. Els crits de les gavines, trenquen la tranquil•litat, i quan més ocells s’hi afegeixen, veig que la calma s’ha acabat. Però... aviat hauré de tornar a casa. - perquè no puc passar la nit a la platja? les estrelles, sobre mi cauran, fent moviments, com si estiguessin ballant. No a la contaminació. EL COTXE El cotxe és gran, petit ? No, lo important es lo de dins que es de color gris ? no, lo important és lo de fora que és de color marró rosa no, què dic ? lo important és que tinc un cotxe no m’importa si és de color marró rosa o gris En definitiva , és que jo en tinc . La mongeta SOLA Em sento sola quan camino pel carrer. Em sento sola quan al meu voltant hi ha gent. Em sento sola uan tothom m’està escoltant. Em sento sola quan no estàs al meu costat Em sento sola... Andrea Gonzalo Íñigo